ACTITUD

VaDeBo - Actitud

9. La nueve

Es deixaren el cos i l'ànima a la batalla
Tot, per recuperar sa casa

Cridar fort i plorar molt
La brutícia pesa a la carrera de la llibertat
Córrer mil camins per contemplar el destí
La ciutat sap que t'apropes i somriu

Aquella porta oberta al desig
D'emprendre el camí de tornada a casa
La teua foto descansa al meu pit
El cor buscant la retrobada
I veig “La Nueve” entrant a parís
Com la llum de matinada
Tinc una carta per donar-te encara

L'última bala
Perduda en un instant entre el fum i la cendra
El cos tremola
La sang pentina els meus llavis trencats d'impotència

Seguint el rastre de l'escòria
Fusells en alt contra el feixisme que busca escapatòria
Aprofitaren l’eufòria
Recuperen l'esperança lluitant amb plena fúria
El crit de guerra que espenta a la fera i mossega
Que no s'oblide la força d'aquella gesta

Escolta, encara s'escolta
La veu de qui lluità i que hui fem nostra
Forta, la farem ben forta
Que no s'oblide no, que no s'oblide