ACTITUD

VaDeBo - Actitud

5. Tot s'acaba

Natura

Pareix que ja s'ha acabat
Irremeiable el final

Creuarem la terra entre deixalles
Que el passotisme ja ha deixat fossilitzades
A una escombrera de plors i misèria
On sols queda una flor podrida que espera...

L'aigua per a rebrotar
I un sol que no creme el camp.

On va nàixer el primer paratge
Circulant la sang verge per les arrels
On d’empremtes creixien plantes
I no fosses obscures de capital

Un reducte que encara fa que
Valga la pena
Amb la mà al front divise l’horitzó
El cel trencat per l’escena

Un somriure sabent el final
Que res espera
Tot s’acaba
Enmig d’aquesta desfeta

El cel que es trenca
De pena al contemplar
Com l’estupidesa
Ha amagat les senyals

No hi haurà més besos
Per demostrar el millor de nosaltres
Són els últims versos
Donar-los a l’eco i anar-se’n en pau

T’escric aquesta carta mare
I d’estribord a popa
Observe el paisatge
Que de lluny s’apropa
Note bategar el cor tant fort
Que fins i tot sufoca
Estic mirant la mar
Des del vaixell com la vida rebrota

Quin idiota aquell que t’amenaça
Quin idiota aquell que li pega foc al teu vestit de l’esperança
Esvaïda en una lluita que cansa no i acaba
Tu tranquil·la i forta, prompte estarem a casa